dilluns, 22 d’octubre de 2012

El primer dia

Tot d’una sembla que l’avió comença el descens. Malgrat les meves pors a aquestes naus, intento oblidar per un moment els perills que hi pugui haver tot mirant per la finestra. La vista és espectacular; per una banda puc veure la ciutat de Bristol amb el seu famós pont de Clifton, i més enllà el mar que separa aquesta ciutat amb Cardiff.


Costa de creure però avui a Bristol fa sol, no em puc queixar de la rebuda que m’han preparat aquestes terres Anglosaxones. Un cop hem tocat terra i ha sonat la famosa musiqueta de Ryanair tot informan-nos que hem arribat a l’hora prevista, em preparo per posar els peus a un terra de la qual em vaig acomiadar fas escassos dos mesos i que llavors no em pensava pas que hi tornaria tant d’hora. Les sensacions que em vénen tot agafat l’autobús cap a la ciutat són molt singulars, ja que per un banda reconec molts dels paisatges i llocs que vaig veient, mentre penso que aquesta vegada no vinc aquí per un temps limitat sinó caràcter indefinit.

Un cop arribo a Bristol baixo a la parada de St Mary Redcliffe i m’adono que les coses estan exactament igual que el dia que vaig marxar, amb la diferència que quan arribo a la oficina hi ha algunes cares noves i d’altres que ja no hi són. Haig de reconèixer que el retrobament amb els meus antics companys és molt emocionant, ja que tot d’una entro on va ser durant dos mesos el meu lloc de treball i em trobo amb la gent que vaig treballar durant els mesos d’estiu que vaig estar allà.

El meu primer dia a Bristol va ser bastant nostàlgic, una mica com aquell que retroba un vell amic. Arriba la nit i mentre vaig a dormir penso com serà aquesta vegada, si per una banda em van anar bé el parell de mesos que vaig estar aquí, em pregunto si aquest cop l’experiència serà igual o millor, què faré i a quanta gent coneixeré, en fi, almenys jo crec que anirà bé.



To the Sky - Owl City

2 comentaris: