The value of having values

During these days we have seen that in worldwide Barça has been one of the mains characters. Media from over the world has spoken about this team, his play and his achievements. Pep’s team has shown which is the best way to play football, and job well done has no boundaries as well.

As I am a supporter of Barça you will guess that I am completely proud of the successes of this team, so that during these lasts years Pep’s team has took a page in the book of football history, and what is more, it is said that this team is the best ever.

When people say that a football team has go down in history, probably it is because this team has achieved a lot of goals and he has win a lot of cups in a short period, for instance Milan of Sacchi, and we find Barça of Pep between this list, although in this case it is not only because of the cups. This Barça has shown that it is possible to win through a nice way to play football, and at the same time doing it with players from the own school whom you have invested time to teach how to play football since they were children. And when you do it, not only you are implementing a football system, but also at the same time you are teaching values that share the entire institution.

In addition, Barça has demonstrated the value of having values; every member of the team trusts in his mate (players, coaches…), and they know that successes depend on the entire team and not on a single member, and they know that every success needs the help of every member to be achieved as well.

I hope that you enjoyed the final of Champions League of last Saturday. Although Manchester United is very good team and Sir Alex Ferguson is one of the bests coaches of the world, they were not able to beat the best team of the world, and maybe the best team of the history. Anyway, Red Devils should be proud of the match that they played and the way they faced up Barça, as other teams that have played against Barça in Champions League during this season, they have not been so brave.

… and when Abi raised the cup I almost cry. They became King of kings.

Song: Don’t stop me now - Queen

22-M, se'ns ha girat feina!

Després de setmanes de no escriure res al Blog, em permeto el luxe a aquestes altes hores de la matinada de fer un break i penjar un nou post, i és que entre exàmens finals i el treball de final de carrera em queda poc temps per respirar.

Després de 10 dies de campanya electoral, per els que passem la major part de la setmana a Barcelona i per tant ens hem d’empassar la campanya de la Ciutat Comptal, cada dia es fa més imprevisible saber qui serà el nou alcalde. No m’ha passat gairebé mai, però crec que en aquestes eleccions la majoria dels candidats que opten a l’alcadia de Barcelona són bons, o almenys són competens.

Ricard Gomà em sembla un bon líder de iniciativa, una persona que quan parla desprén sinceritat i esforç, llàstima que arrossega el problema que té el seu partit, i és que aquesta gent quan parla de les dretes ho fan amb el mateix to que Franco emprava quan parlava dels jueus i dels masons. Algú els hi podria explicar que es pot ser ecologista sense ser d’esquerres.

Jordi Portabella és un candidat que es nota que és barceloní, ell aposta per una capital de Catalunya forta a arreu tot hi que el seu partit está en hores baixes, que per cert, per mi Portabella és molt millor persona i polític que el cap del seu partit.

Xavier Tries, que es presenta per tercera vegada i que sap que aquesta serà la última si no aconseguix guanyar, representa el coneixement que dóna l’experiència i també el canvi, una paraula que s’ha fet famosa. Trias s’haurà d’enfrontar al problema de les retallades que ha engegat recentment el seu partit, i això li pot fer perdre vots.

I finalment el gran Jordi Hereu, i dic gran perqué independentment dels resultats que tregui crec que se l’ha de felicitar per fins on ha arribat. Fa mesos tothom el donava per mort però després de guanyar unes primaries contra la famosa consellera Tura, ara sembla que la campanya li està anat prou bé. Això si, des del meu punt de vista és penós els anuncis electorals del PSC, que si el senyor Aznar, que si les retallades (aquí crec que ICV es passa tres pobles), i dic que em sembla penós perqué els responsables de les retallades no són precisament les persones que les estan duent a terme sinó els partits que les critiquen, així que una mica de dignitat i autocrítica que sempre va bé per anar per el món.

Segur que les eleccions de diumenge són molts renyides, i no només a Barcelona, es veu que a Girona la cosa tampoc no se sap com acabarà.

I doncs, si votés a Barcelona ja saps a qui votaria?

p.d. Avui he vist a Josep Anglada per TV3, i en fi, per mi és un pallaso amb ànsies de ser Hitler.