diumenge, 31 de gener de 2010

Bon dia Catalunya, són les 8!



Veieu aquí el que va dir Jordi Basté en el seu programa de El Món a RAC1 ara farà uns tres mesos. Només volia fer un recordatori per els que el vau sentir i ensenyar-ho també els que no van tenir-ne la oportunitat,
crec que val molt la pena.
Aquí ve la veu del crack:

Cal veure, gairebé com una obligació, cada dijous al Mikimoto als Afers Exteriors de TV3, es una obligació que tenim al país, es aire fresc, obrir la finestra davant l’empastifada permanent que expliquem cada matí del que ens està passant a Catalunya.
Veure que el país és petit però la nació és gran, que tenim una terra magnífica i una gent meravellosa, que Catalunya és de colors, i que el blanc i negre és d’una altra època i hi ha poca gent.
Veure el Mikimoto a l’Afers Exteriors es la imatge d’un programa necessari per a l’autoestima d’un país, per descobrir que tenim gent catalana emigrant, que viu a fora sense perdre el gust del seu origen.
Catalunya es l’Afers Exteriors, exemple de programa, exemple de comunicador copiat per altres grans cadenes espanyoles.

El Mikimoto em va regar novament l’autoestima ahir després d’uns dies de depressió quatribarrada. Catalunya no son els Millet, els Montull i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que ens posen negres, ni els lladres ni els presumptes ni els corruptes, no ens equivoquem!
El nostre país és el del Dr. Baselga, els Drs. Gatell i Clotet, del Dr. Valentí Fuster, de la cuina del Ferran Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda o del Fermí Puig. Al meu país hi juga un Barça catalanista amb catalans i obert a tothom.

A Catalunya tenim Sergi López, tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreras, els Pets i en Guardiola, hi tenim la Sardana i els Castellers i els Trabucaires i la Patum, i la Cerdanya, el Tarragonès, l’Empordà, el Delta de l’Ebre, el Segrià, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages, el Berguedà.

A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu, i fins i tot tenim una muntanya santa amb una Verge negra, de gegants i de capgrossos, rumba i havaneres, hi tenim mongetes amb que tapem les botifarres i ens agrada l’olor de brasa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar.

Al meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com també els permetem un dia a l’any fer cagar un bastó anomenat Tió, aviam si s’han portat be. I també tenim un Palau de la Música, i tant que el tenim!

El meu país es tan petit que es meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai! Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar els fems del camp que ens envolta.

El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar, i haurem d’anar a votar, sí, sí, sí, sí. S’ha d’anar a votar! No amics, no, això no es Itàlia, em nego, no ho permetrem, això es Catalunya, la dels emprenedors que la volem tirar endavant, la dels científics, la dels artistes, la dels pensadors i de qui se la faci seva, siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin. Catalunya se sent, Catalunya no es pateix, és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços, ens l’hem de creure, alcem el cap d’una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se’n oblidi. Ens n’hem d’en sortir. Som-hi d’una vegada!

Son les 8 i tres minuts, benvinguts al món.


dijous, 7 de gener de 2010

2009



This year has been one of the best of my life, I cannot ask for more.

To summarize why it has been so good I could speak about the main points; in my own field there is the Erasmus that I did in Sweden, to live in a new country, all the great people that I knew there... as the majority of you know, it has been one of the best experiences of my life. Another thing is that my brother had married, great new. All these have made that 2009 has been a wonderful year for me!

Moreover I cannot forget the achievements of F.C. Barcelona; nobody had seen it before as this Barça has been the best of the history and no team can overcome what has done this Catalan team, only it is possible that in the future somebody wins the same, but no more.

Not always when I think about the year that I have left I am so proud of it, but in this case yes. Now the important is that this New Year should be as good as the other, and it depends on me, what I know is that 2010 will be very different, I will not do another Erasmus and perhaps Barça will not win the same of this year but it does not matter.

The truth is that if 2009 has been so good, it has been thanks all these people that have shared this year with me.