dilluns, 11 d’abril de 2011

Els Amics de Manel



“Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat...”. Benvolgut, últimament no em canso d’escoltar aquestes estrofes. Sembla mentida l’evolució durant aquests dos darrers anys de grups com Manel o els Amics de les Arts, els quals han revolucionat l’escenari de la música en català.

Quan tot semblava que Els Pets, Sopa de Cabra o potser Lax’n’Busto serien els què s’emportarien els millors anys de la música en català (amb el permís dels setze jutges), de cop apareixen dos grups que revolucionen el panorama i en molt poc temps aconsegueixen el que grups com Mazoni o Mishima fa anys que estan intentant.

Tot hi que per el què sembla, gràcies a la consolidació com a grups de música del País de Manel i Els Amics, la música en català no només seguirà sinó que ho farà amb èxit entre la societat catalana, el que jo em pregunto és si el Rock Català ha mort, és a dir, encara que grups com Els Pets i Lax’n’Busto segueixin tocant (Els Sopa de Cabra no els compto, que només tornen per fer dos concerts), aquests s’emportaran el Rock Català quan deixin els escenaris, almenys sembla que passarà.

Crec que parlar del futur d’aquests dos nous grups, ara mateix pot ser precipitat, però qui sap on arribaran i si altres grups els acompanyaran en aquest camí, això sí, la cosa pinta bé.

Potser la recuperació d’aquest País comença per la música. A mi m’han dit que ahir a Barcelona més de 200.000 persones van dir SÍ, i que la gent del Madrid els té per corbata per no sé què d’uns partits de futbol que jugaran d’aquí poc.

Benvolgut ho deixo aquí que sé que ets un home ocupat, suposo que es moment d’acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa i no haver semblat un boig.

Quedem així doncs, jo me’n vaig que sinó perdré el Transsiberià.