divendres, 23 de novembre del 2012

Long walk home




This is the first time that I am living abroad when there are elections for the government of my Country. I am from Catalonia, a small country between Spain and France, a Nation without a formal state. We have an own language and culture, and we want to be able to decide our future
Last 11th of September 1.5 million of people occupied the streets of Barcelona asking for the freedom of Catalonia, requesting Catalonia as the next state in Europe. After this manifesto from Catalan population and the negative of the Spanish Government to satisfy the economic requests of the Catalan Government (we only asked for keeping our own money and our own taxes that we generate due to our GDP, not very weird overall), he decided to dissolve the parliament and call the citizens to vote again (last elections took place 2 years ago, and we have elections every four years).
During the election campaign, the main political party of Catalonia and the other parties that support the independence of Catalonia, have announced that their main goal for the next two years is to ask for a referendum in order to all the Catalan citizens can vote whether they want to continue be part of the Spanish Kingdom or they want that Catalonia becomes an own State, the next State in Europe. Obviously the Spanish Government has already manifested his position related to this democratic act, as they think that it is pointless and useless to ask to the people of Catalonia what they want to become and be in the future, in fact they do not care what Catalonia wants and what their citizens decide. They said that this referendum is not legal and in case we organize, it will not have any effect on the future of Catalonia. Moreover, they think that all the citizens of the Spanish Kingdom should be able to vote it. It would be the same that the citizens of England and North of Ireland vote whether Scotland has to become an own state, kind of a joke.
This Sunday people from Catalonia will go to vote and they will choose the next government, and in some way they will choose if it is fine that Catalonia becomes the next state of Europe or at least if it is fine that we organize a referendum in the next two years to choose our path. I do not expect that Spain will help us in this way, but at least I hope that Europe will be comprehensive with the willingness of Catalonia and what they citizens decide, cause there is not point to reject what a nation wants to be, and even fewer that Europe ignores it.
This weekend we will decide our government and the people that we want that guides us to our goal. We only ask for a referendum, that citizens being able to decide the future of the nation, we do not ask for more. 

"It's gonna be a long walk home, hey pretty darling don´t wait up for me, gonna be a long walk home"

Long walk home – Bruce Springsteen

dijous, 25 d’octubre del 2012

El gusto es mío



Después de unos tres años desde que empecé este Blog, hoy me dispongo a escribir mi primer artículo en la lengua de Cervantes. Alguno podría pensar que es un intento de demostrar que algunos catalanes, aunque siendo nacionalistas, podemos utilizar el idioma de Castilla sin ningún tipo de problema, e incluso, aunque pueda parecer mentira, podemos llegar a pensar en Castellano (esto es lo que supongo que intenta conseguir el Ministro Wert) y que lo hablamos más a menudo que lo que por ejemplo hacia el expresidente Jose María Aznar con el Catalán, que lo hablaba en la intimidad. Yo sinceramente lo he hecho ya que este artículo va dirigido especialmente a mis amigos de la Península que conocí a Bristol hace apenas un mes.

Recuerdo que cuando llegué a la residencia donde actualmente me alojo (bautizado como “Birdin” por alguno de sus inquilinos), entré a la cocina y me encontré a los que iban a ser mis compañeros. La segunda pregunta que me hicieron fue si era independentista (la primera fue obviamente “Where are you from?”), y antes de contestar ya pensé que la cosa no iba a acabar a muy buen puerto. Esta pregunta sería la equivalente a ir al casino y preguntar al croupier si la ruleta está trucada. Intenté irme por las ramas pero mis esfuerzos fueron en vano, nos pasamos más de una hora hablando del tema. Apenas había llegado a Bristol que les estaba contando a unos españoles (que supuestamente no conocía) mis ideas políticas (bastante en contra de mi voluntad, al menos hacerlo el primer día), y debo decir que no acabamos a puñetazos, de hecho todo lo contrario, creo que les caí bien y viceversa.

Una vez nos hemos ido conociendo, hemos hablado más del tema y debo decir que me han sorprendido muy positivamente, ya que a pesar de nuestros distintos puntos de vista y sabiendo que en ciertas cosas quizás no nos podremos poner nunca de acuerdo, creo que nos hemos aceptado nuestras ideas políticas y por su parte han entendido bastante el sentimiento Catalán y el derecho a la autodeterminación, y sobretodo, respeto ya que en nuestros debates la persona siempre estaba a primera línea, y detrás, las ideas. Por cierto, hay un partido en Catalunya que empieza por C y acaba con S que también dice de poner las personas por delante, pero no se confundan, mienten.

Otra cosa que he hecho en Bristol es preguntar a algunos de los ingleses que he conocido que piensan del referéndum que se va a hacer a Escocia, y bien, creo que en eso llevan bastantes años de ventaja a muchos políticos españoles. Algunos de los que mandan en la Península podrían venir a Bristol unas semanas; así aprenderían un poco de inglés y de paso, tolerancia. Los ingleses se limitan a decir que los escoceses son libres de escoger su camino. Es cierto que esta no es mi primera experiencia en el extranjero, ya que he conocido a españoles por ahí que respetan a Catalunya de una manera envidiable, y es que siempre da gusto toparse con gente así, es un placer.

Acabo con una anécdota: Cuando Santiago Ramón y Cajal ganó el Premio Nobel de Medicina en 1906, hacia justo un año que Noruega se había separado de Suecia para pasar a ser un estado independiente. Cuando el Médico fue a Estocolmo para recoger el premio, preguntó a unos miembros de la Academia porqué Noruega se había emancipado, y los suecos le respondieron “porqué los noruegos así lo quisieron”.

Sooner or later – Mat Kearney

dilluns, 22 d’octubre del 2012

El primer dia

Tot d’una sembla que l’avió comença el descens. Malgrat les meves pors a aquestes naus, intento oblidar per un moment els perills que hi pugui haver tot mirant per la finestra. La vista és espectacular; per una banda puc veure la ciutat de Bristol amb el seu famós pont de Clifton, i més enllà el mar que separa aquesta ciutat amb Cardiff.


Costa de creure però avui a Bristol fa sol, no em puc queixar de la rebuda que m’han preparat aquestes terres Anglosaxones. Un cop hem tocat terra i ha sonat la famosa musiqueta de Ryanair tot informan-nos que hem arribat a l’hora prevista, em preparo per posar els peus a un terra de la qual em vaig acomiadar fas escassos dos mesos i que llavors no em pensava pas que hi tornaria tant d’hora. Les sensacions que em vénen tot agafat l’autobús cap a la ciutat són molt singulars, ja que per un banda reconec molts dels paisatges i llocs que vaig veient, mentre penso que aquesta vegada no vinc aquí per un temps limitat sinó caràcter indefinit.

Un cop arribo a Bristol baixo a la parada de St Mary Redcliffe i m’adono que les coses estan exactament igual que el dia que vaig marxar, amb la diferència que quan arribo a la oficina hi ha algunes cares noves i d’altres que ja no hi són. Haig de reconèixer que el retrobament amb els meus antics companys és molt emocionant, ja que tot d’una entro on va ser durant dos mesos el meu lloc de treball i em trobo amb la gent que vaig treballar durant els mesos d’estiu que vaig estar allà.

El meu primer dia a Bristol va ser bastant nostàlgic, una mica com aquell que retroba un vell amic. Arriba la nit i mentre vaig a dormir penso com serà aquesta vegada, si per una banda em van anar bé el parell de mesos que vaig estar aquí, em pregunto si aquest cop l’experiència serà igual o millor, què faré i a quanta gent coneixeré, en fi, almenys jo crec que anirà bé.



To the Sky - Owl City

dimecres, 29 de febrer del 2012

La Nit dels Ignorants


Bona nit, nou tres, dos zero u, set quatre, set quatre, benvinguts a La Nit dels Ignorants.

Aquest programa que presenta Xavier Solà comença a la 1 de la nit, una hora en la què molts de nosaltres ja estem dormint. En el meu cas, com que normalment no vaig a dormir d’hora, sempre deixo que els Beatles em diguin bona nit, i és que avui he descobert que la cançò del programa Good night és d’aquells anglesos de Liverpool, cosa que m’ha sorprés ja que tot i que no tenia ni idea de qui era l’autor, no hauria pensat mai que fos dels Beatles.

La Nit dels Ignorants és un programa de nit, un programa per molts tipus de gent, grans i joves, per sonàmbuls i per els que tenen insomni, per la gent que treballa o estudia, però sobretot per els que volem tranquilitat abans d’anar a dormir i volem aprendre alguna cosa nova, alguna curiositat que no sàbiem o potser ni ens havíem plantejat.

La veu de Xavier Solà dóna a aquest programa un aire de pau i tranquilitat, manté atents als oients i ajuda a dormir als que estem al llit apunt d’agafar el son.

Ja fa anys que l’escolto, des que estava d’Erasmus que el sentia (llavors el feia la Mireia Mallol), ja que com a oient de Els Millors Anys de la Nostra Vida, quan aquest acabava no apagava la ràdio i tot seguit feien La Nit dels Ignorants, i és que en major o menor mesura tots som una mica ignorants. A partir de la 1 de la nit el trobareu a Catalunya Ràdio, val molt la pena.

“Now is time to say good night, good night sleep tight”



Good Night - The Beatles