dimarts, 26 de maig de 2009

Ci vediamo a Roma


El proper 27 de maig tots els culés tindrem la mirada ficada a aquesta ciutat per veure la final de la Copa d'Europa entre el Barça i el Manchester.
S'ha de dir que el favorit sembla ser el Manchester, però això no importa perquè a una final no hi ha mai favorits. De fet crec que si d'alguna manera es pot guanyar al Reds és a una final (a un sol partit).

Aquesta final és la esperada per a tothom; els dos millors equips del món ho donaran tot per emportar-se la gran Copa d'Europa. Pel que s'ha vist aquesta última setmana els anglesos tenen bastant coll avall que tornaran a repetir triomf, però que no es creguin que serà tan fàcil, és cert que el Barça jugarà amb una defensa improvisada, però cal dir que si Touré se sap posicionar bé no serà gens fàcil per el Manchester marcar.
Crec que ells ens esperaran, que sortiran a la contra amb Park i Anderson (Evra haurà de vigilar en pujar ja que serà el que marcarà a Messi) i Ronney i Ronaldo esperaran a rebre pilotes per rematar. Crec que jugarà Giggs i no Scholes i que si Sergio Busquets no la lïa molt (i per tant no cal canviar-lo) acabarà entrant Keita per Sylvinho a la segona part. Espero que els protagonistes del Barça siguin Valdès, Piquè,Iniesta, Henry i Messi i que no haguem d'utilitzar Helb (llavors vol dir que la cosa va malament i que s'acaben els recursos).
M'agradaria que tinguéssim un bon record de Smari en aquesta final tot hi que dubto que arribi a jugar.
Cerc que amb aquest Barça no se li pot demanar més, però jo els hi demano que dimecres guanyin a l'equip de Sir Alex Ferguson, i és que el Barça s'ho mereix.
Sis plau Puyal vull sentir un DON ANDRÉS!, un i més i més i més, i si pot ser, un tititititititititititititititi...HENRY!!
Iniesta no hagués marcat el gol de Stamford Bridge si no fos per guanyar dimecres la que serà la tercera Copa d'Europa del Futbol Club Barcelona, amb un entrenador que no havia debutat encara com a jugador del primer equip del Barça quan Sir Alex Ferguson era ja entrenador dels Red Devils.

Congratulazioni Barça!

dijous, 21 de maig de 2009

Sweet home Sverige


Amb aquest article dono el tret de sortida al meu bloc, un bloc que he creat estant a Suècia, així que aquest país es mereix el meu primer article.
M''agradaria dir que Suècia és tan ben parit com ens han dit sempre, que la gent és supereducada i que tot és molt macu.
La veritat és que després de viure-hi uns quants mesos m'he n'he adonat de com és realment. S'ha de dir que és un dels exemples d'estat del benestar i que els serveis públics estan força bé.
Tanmateix a mi m'havien dit que era el paradís (si que les sueques ajuden que sigui el paradís), i bé, tampoc és això. Amb el que no estic d'acord és que l'educació és tan fantàstica, bé, crec que no és tan genial, de totes maneres, d'això ja en parlaré en un altre moment.
Aquí la gent té pasta, altrament dit "está en el taco", i és que el nivell de vida és molt alt. És curiós veure en què es gasten els diners i és que és bastant comú tenir un cotxe que val un ull de la cara i al mateix temps una casa prefabricada que amb una patada va avall. Tampoc això però aquí l'arquitectura és molt senzilla, no hi perden pas molt de temps.
Sortosament ara ja no estem a l'hivern i això es nota molt en el caràcter de la gent, estan més contents. Jo no sé si estic més content però el que si sé és que hem costa més dormir, bàsicament perquè no és fàcil dormir quan a les 2 de la nit comencen a aparèixer les primeres llums del dia.
M'agrada Suècia, m'agrada també la seva política lingüistica (tant de bo a Catalunya fos la mateixa), m'interessa la seva gent, però no m'agrada un lloc on el que diu l'estat va a Missa ja que no se'l pot contradir mai.

Tack Sverige!