dijous, 23 de desembre de 2010

Nou curs escolar 2018-2019


En Martí, que avui és el seu aniversari i fa 10 anys, s’aixeca del llit sabent que després d’uns mesos de vacances es tornarà a trobar amb els seus amics de l’escola, ja que avui torna al col·legi a començar el nou curs escolar 2018-2019.

Després d’arribar a l’escola i saludar tots els seus amics i companys, els professors els reparteixen en diferents classes, com es fa cada any al principi del curs escolar. En Martí sempre es pregunta quins companys l’acompanyaran a classe, si hi haurà els seus amics o bé només els podrà veure a l’hora del pati.

Un cop tots els alumnes son distribuïts entre les 3 aules de 4rt de primària, ell veu que ha tingut bastanta sort ja que molts dels seus millors amics estan amb ell, a la mateixa classe, de fet s’adona que cada any l’acompanya la mateixa gent.

En Martí està content perquè en Pol, un dels seus millors amics, s’asseu al seu costat a classe, tot hi que per altra banda no entén perquè en Marcos, un dels seus millors amics des de la guarderia, mai ha pogut compartir classe amb ell, en els quatre anys que fa que han començat l’escola mai han pogut anar junts.

Quan en Martí arriba a casa, el seu pare li pregunta com ha anat el primer dia, ell molt content explica que s’ha trobat totes els seus amics i amigues i que s’han explicat que han fet a l’estiu, i també li explica que, un altre any, no li ha tocat anar a la mateixa classe que en Marcos, i li demana al seu pare, que es amic del director, que li demani a l’escola si l’any que ve els poden posar junts.

El seu pare no contesta, sap que el seu fill mai anirà a classe amb en Marcos, i és que els pares d’en Marcos van decidir que el seu fill havia de rebre una educació en castellà.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Qatar Fundation


Properament veurem com el frontal de la samarreta del Barça deixa de lluir Unicef, per una altra fundació, Qatar Fundation. Aquest article no pretén ser una crítica a la Directiva, ni molt menys, sinó una opinió sobre aquest fet, el qual marcarà un abans i un desprès.

Recordo que temps enrere, concretament quan vaig estar estudiant a l’estranger, a vegades hem tocava explicar a la gent què volia dir que el Barça era “més que un club”, i bé, no ho justificava explicant que el Barça era un equip que havia guanyat molts títols, ni deia que era el Club que havia tingut els millors jugadors de la història del futbol (kubala, Cruyff, Maradona, Messi), ni deia que el Barça tenia un dels camps més grans del món.

Quan hem preguntàvem perquè el Barça era més que un club els hi explicava que el Barça era un dels pocs equips que no era Societat Anónima, sinó que els socis eren els propietaris i que cada un tenia una petita part del club. També explicava que el Barça no havia portat mai publicitat a la samarreta, i que tampoc havia acceptat ofertes milionàries com la de “Bet and Win”. Llavors explicava que feia poc, després de quasi cent anys d’història sense haver portat mai publicitat, el Barça acceptava portar a UNICEF al frontal, i no només sense cobrar diners sinó aportant capital a La Fundació. Sé que la meva explicació no era molt extensa però feia veure a la gent que el Barça marcava la diferencia en el món del futbol.

Ara quan em preguntin perquè el Barça és més que un club només podré dir la meitat de les coses que deia abans, ara que si em pregunten com és que un club com el Barça pot portar publicitat d’un país on no es respecten els Drets Humans y no hi ha llibertat d’expressió, suposo que els hi hauré de dir que tot té un preu, i que a tot arreu hi ha gent que es ven per 150 milions d’Euros.

Sandro Rosell va dir que Qatar no era Uzbekistan, és veritat, com que la Xina no és Corea del Nord.