divendres, 24 de juliol del 2009

Vi ses snart i Barcelona Zlatan!

Avui he entrat a la Viquipèdia hi he vist que Zlatan Ibrahimovic jugava amb el Futbol Club Barcelona, crec que encara no està tot fet però tot sembla que a les pròximes hores es farà oficial.

No només pensava parlar d'aquest fantàstic jugador suec sinó que m'agradaria parlar de com està fitxant el Barça aquest any. Crec que podríem dir que la tècnica del Barça alhora de fitxar és la de “si senyor, amb dos collons”, ja que sap negociar i no paga el que li demanen a les primeres de canvi, cosa que altres clubs si que fan (sí sí, estic parlant del Madrid), però no només és això.

Mireu que ha passat aquest últim mes: Volem fitxar a Filipe Luis i paguem això, però resulta que Lendoiro demanava més diners fins al punt de no voler cedir ni un cèntim, i llavors...cap problema! Fitxem a Maxwell (que per cert ens ha costat la meitat del que oferia el Barça per Filipe). Ara he vist el mateix alhora de fitxar un davanter. Volem a Villa i paguem 40 quilos; bé, aquí el problema es que no sabien amb qui havien de negociar (que si amb Llorente, que si Soriano, alguns deien que Bancaja....potser fins i tot amb Camps, ara que aquest ja té prous problemes), i res que els hi van dir que en volien 45, i el Barça i Villa insistint i els altres que no, així que no ens emprenyarem pas: Ibra, vine cap aquí! Us donem 45 milions, Eto'o i us lloguem els serveis del fantàstic Helb. La cosa estava quasi feta, i que passa després? Que el nou camp de l'Espanyol s'ensorra (és conya però quina llàstima que sigui conya!) que surt Eto'o i la lïa, i diu que vol uns 5 milions per marxar del Barça, i que fa el Barça? Si senyor amb dos collons el Barça li diu que no, i que encara que s'hagin de deixar més pasta ells fitxaran igualment Zlatan i ell es quedarà al Barça. El Barça pagarà 75 milions pel suec i Eto'o es fotrà. Al final però surt l'Inter i diu que ja la pagarà ell la prima, que al final resulta ser prop de uns 10 milions. Ens els dos primers casos l'avarícia d'alguns presidents acaben sempre perjudicant als jugadors.

Ojo (podria dir ull però m'agrada dir ojo) amb aquesta última operació. Aquí tant el Barça com l'Inter hi han sortit guanyat, i bastant, i com pot ser? Bé, l'Inter hi ha sortit guanyant perquè ha aconseguit un dels millors davanters del món, com és Eto'o, i a més li han donat 45 milions, suficient per fitxar un jugador de primera categoria (lo de Helb no compta). El Barça hi ha sortit guanyant també perquè ha pagat només 45 milions per Ibrahimovic, un jugador que pot ser millor que Eto'o. No pots dir que el Barça ha pagat 75 milions perquè a Eto'o no te'l podies vendre a ningú més i te l'havies de treure de sobre així que dir que el Barça ha pagat 75 quilos no seria correcte. A més el Barça s'ha tret un problema com és Eto'o, que ja no sabien on posar-lo. Pel que fa Hleb, ens fa un favor el fet que foti el camp un any, és bo, però en el Barça jugaria poc.

La meva pregunta al final és, com és que et vols treure de sobre com sigui un tio que et fa 30 gols per temporada? Per un problema de feeling? AL LORO, que no me os embauquen! Aquí no crec que hi hagi un problema de feeling, més aviat deu ser que l'Eto'o és més fill de puta del que tots ens pensem. Tant de bo sortís un dia en Guardiola i digues allò que un dia va dir Gaspart: “Algun dia us ho explicaré tot”

diumenge, 19 de juliol del 2009

Els millors anys de la nostra vida


Divendres passat vam sentir l'últim “Bona nit, són les onze” a boca d'en Bernat Soler al capdavant de Els millors anys de la nostra vida. Som molts els que hem seguit aquest fantàstic programa i de sobte sense saber com s'acaba. Curiosament el que ha durat Els millors anys de la nostra vida ha coincidit amb els millors anys de la meva vida (la universitat, l'Erasmus a Suècia...) ara que espero que aquests no s'acabin tan ràpid com el programa.

És una pena que s'acabi un programa com aquest, el qual tenia tants seguidors, així que no es podrà pas dir que és a causa de l'audiència. Potser és que Catalunya Ràdio continua amb la voluntat de tancar el que va bé i llavors fer experiments aviam què passa. El cas més sonat d'això és el de l'Antoni Bassas, quina cagada! Tancar el programa de més audiència a Catalunya...llavors es va dir que era un final polític, o que si més no, hi havia motius polítics pel mig (quina vergonya). Lo de l'Antoni va ser una pena i ja hem vist aquest any el que ha passat amb “El matí de Catalunya Ràdio”.

Pere Escobar serà qui haurà d'agafar el timó des de les onze fins a la una de la nit la propera temporada a Catalunya Ràdio, i en fi, tots li desitgem el millor.

Crec que Els millors anys de la nostra vida ha estat un programa de ràdio molt professional, el qual ha tingut grans tertulians (Xavi Torres, Ramon Besa...), grans col·laboradors (Ricard Torquemada, Jordi Robirosa...)i també magnífiques seccions com La repesca o El món d'en Robi. També se li ha de reconèixer el fet de lluitar per la imparcialitat alhora d'escollir els tertulians, ja que n'hi havia de totes les bandes i de tots els punts de vista. Finalment crec que hauria d'esmentar la tasca que ha dut a terme aquest programa de posar la ràdio del nostre país al lloc on li tocava estar, el problema és que aquest programa durava només dues hores i el dia en té 24.

Aquest canvi de programa no m'ha agradat gens, les nits d'esports ja no seran el mateix. Per altra banda celebro altres canvis que hi haurà per a la propera temporada (els matins i les tardes) ja que aquest any han sigut un fracàs, potser és que ja no els haurien d'haver canviat quan ho van fer.

Esperem que no els hi passi el mateix amb en Bernat Soler, que no hagin de penedir-se de tancar el programa, cosa que serà difícil.

Gràcies Bernat i a tot l'equip per a tot el que ens heu donat!


diumenge, 12 de juliol del 2009

Tonight tonight tonight I wanna be with you tonight


15 days ago I left Sweden and I still miss it. I think that this is normal, it is only half month that I have come back to my house but I have the feeling that I will miss it forever. In fact Sweden is not very far away, so I suppose that now you are thinking that I can go again; yes of course I can do it and I hope that I will do it. But what I really miss is Sweden with my Erasmus friends, this will not repeat again although I am sure that we will meet again in other places.

I have been only five months with them, and this time is enough to miss my Erasmus friends. I imagine that everybody have something that reminds them their experiences. In my case there is a group of music that reminds me Sweden: they are Billie the Vision & the Dancers (The majority of people will recognize this group because Estrella Damm has used one of his songs, summercat, to make the summer advertisement). I discovered this group in Sweden and after listen Summercat I began to looking for more songs of this group and finally I realised that they are great. Now I am listening City (a song of Billie the Vision & the dancers) and it reminds me Stockholm, and as the songs says, I think that I like this city. At the same time that I am listening it I remember the city, in the winter and in the summer, his bridges, the streets...and also the people. After this I wonder what I will do after the Erasmus but it does not seem easy to answer.

Although all these has finished, tonight tonight tonight I wanna be with you tonight.