Recordo perfectament les eleccions a la presidència del Barça l’any 2003. Jo llavors tenia 15 anys i per mi varen ser les primeres eleccions a la presidència del Club on hi havia una certa incertesa de qui podia guanyar. Primer va semblar que Bassat, tot hi que finalment un jove Joan Laporta es va imposar als comicis amb la promesa que portaria a David Beckham, encara que sortosament al final va venir al seu lloc Ronaldinho Gaúcho.
Llavors no ho sabíem, però estava a punt d’arribar el millor Barça de la història.
És cert Jan que els teus 7 anys a la presidència del club no han estat un camí de roses, no sempre has actuat de la millor manera i també t’has hagut d’enfrontar a moltes crítiques, fins i tot a una moció de censura, però per altra banda tu i la teva junta directiva heu fet d’aquest Barça com al millor de la història.
Només et volia donar les gràcies: gràcies per fer del Barça un equip guanyador, gràcies per fer-nos sentir als culés orgullosos d’aquest club, per fer que pogués veure el Barça guanyar la Copa d’Europa (i resulta que al final van ser dos), per treure els violents de l’estadi tot hi que també en vas haver de pagar un preu, per fer del Barça més que un equip de futbol, també un equip solidari, gràcies per defensar el país d’on és el Barça, per explicar allà on anaves que el Barça està en una nació sense estat, has estat un gran ambaixador del Barça i al mateix temps de Catalunya, gràcies per apostar per la gent de casa a l’hora que tocava aixecar el club, el temps ha demostrat que tenies la raó, així que et volia donar les gràcies a tu i a tots els que han format part de la teva junta directiva per dedicar els millors anys de la vostra vida a un projecte que ha valgut la pena i que al cap i a la fi, heu fet que el Barça fos més que un club i que fos respectat arreu on anava. No ens vàreu fallar, tu i la junta directiva vàreu dir que dedicaríeu els millors anys de la vostra vida a aquest projecte, i així ho heu fet.
Ara toca esperar que els que vinguin ho facin encara millor tot hi que serà molt difícil, i és que com deia un antic professor meu, qui no avança recula.
Avui és el teu últim dia, moltes gràcies Jan, i malgrat tot el que s’hagi pogut dir, t’asseguro jo que surts per la porta gran.
Visca el Barça i Visca Catalunya!
