Alfred Nobel, Ibrahimovic, Volvo, Billie the Vision, Absolut, Stieg Larsson; us diuen alguna cosa aquests noms? Doncs tots tenen relació amb Suècia, el país on jo vaig viure durant sis mesos.
A molts de vosaltres ja us he explicat un grapat de coses sobre la meva estada en aquest país nòrdic, de la mateixa manera que sabreu que em serà difícil resumir en aquest article tot el que voldria explicar.
Suècia és un país, diferent al nostre, en què la meitat de l’any queda cobert de neu, no surt a penes el sol i la gent se’n ressenteix. Per què vaig anar allà? Doncs encara no ho sé i dubto descobrir-ho algun dia, el que sí sé és que hi vull tornar, tot i que no puc amagar les meves pors que al tornar allà em decepcioni però suposo que això forma part del joc.
La meva estada va ser fantàstica; vaig arribar un dia fred gener i no sabia encara què hi feia allà. Si haig de jutjar la meva experiència depenent dels primers quinze dies aquesta no seria gaire bona, només recordo que de mica en mica vaig passar de la solitud absoluta a un benestar provocat per la gent que com jo arribava en un país que a penes no en sabia res. Tots junts érem una gran família i haver de dir adéu a unes persones que durant mig any han estat els teus companys de viatge i han compartit moments tan especials amb tu, i a un país que ja te’l comences a sentir teu, no és gens fàcil, fins i tot et planteges si valia la pena fer tot allò per després arribar a un desenllaç que tan et costa acceptar. Saps que hi ha gent que probablement no tornaràs a veure mai més.
A l’hivern Suècia és de color blanc mentre que a l’estiu li canvia la cara; surt el sol i la gent fa més vida al carrer, llavors Estocolm es transforma. En un dia assolellat passejar vora al mar estant dins la ciutat és quelcom impagable, i més tard seure a la gespa verda davant del mar veient com cau el sol no té preu.
L’altre dia parlava amb un company que va estar d’Erasmus al país veí, a Noruega, i em deia que cada dia desitjava tornar a viure allò, i per fi vaig sentir-me entès. Llavors em vaig preguntar què estaria disposat a fer per tornar a viure només un dia d’aquells, i no vaig trobar-hi resposta.
Així doncs, recomano de tot cor a qualsevol que ho pugui fer, embarcar-se a viure una temporada a l’estranger, per què? No sóc qui per dictar una sentència ferma, però a mi em va canviar la vida.
Article publicat a la Newsletter del Col·legi Major Pedralbes (número 4 de març del 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada