dilluns, 26 d’abril de 2010

Més que un club


Ens separen aproximadament 48 hores per tocar la glòria o bé per quedar eliminats de la màxima competició europea.

Tots els culés esperem amb il·lusió aquest partit, de la mateixa manera que som conscients del antecedents que ens acompanyen els quals es van produir fa tot just una setmana, la qual cosa fa que el dia 28 a les 20.45 estarem provisionalment eliminats de la Champions League.

En altres ocasions creuríem que no hi ha res a fer, de fet no seria gens estrany ja que remuntar un 3 a 1 advers contra l’Inter de Milà és quelcom, a priori, pràcticament impossible. De fet jo reconec que el dimarts passat després del partit vaig dir que l’eliminatòria l’havíem perdut a Milà i que poc importava el que passés a Barcelona. Tot plegat sembla bastant previsible sinó fos que, aquesta vegada es diferent. Aquest Barça ens ha demostrat que res és impossible, ja que, és pot dir pràcticament que ha aconseguit l’impossible. Aquest equip ens ha fet vibrar i ha portat el Barcelonisme a la glòria més absoluta, ha aconseguir quelcom mai vist a l’historia del futbol, i per tant, increïble i segurament pronosticable, així que no se li pot negar res.

De la mateixa manera que crec que és quasi impossible el que pretén fer el Barça dimecres, penso també que si hi ha un equip que és capaç d’aconseguir aquesta fita és aquest equip, cosa que no vol dir que sigui fàcil, ja que el rival és expert i probablement el millor del món a la hora de fer el futbol que li caldrà fer al Camp Nou.

És molt important que els seguidors creguin amb l’equip, però encara més la confiança que hi ha dipositada, tota la campanya que s’està duent a terme, tot fa que les possibilitats d’èxit augmentin però tot això no té sentit sense la mentalitat i l’actitud que té aquest equip.

Diuen que un equip va ser el centre del món, i quin és el secret es preguntava tothom? Jo crec que perquè aquest equip és més que un club, i què vull dir amb això? No tot es basa en tenir els millors jugadors, sinó en tenir molts jugadors que sentin els colors, i el primer l’entrenador, amb les idees clares, i en el fet de poder fer feliç a tanta gent que creu amb ell, a ser capaç d’agrupar una gran massa social.

Remuntarem? Si sabés això probablement avui seria un dels homes més buscats del país, però la veritat no ho sé. Només sé que som i serem més que un club perquè el dia 28 ens hi deixarem la pell.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada