dilluns, 22 de juny de 2009

Als meus companys de viatge


Podria començar aquest article donant gràcies a Suècia per tot el que m'ha donat aquest temps, però crec que no seria qui més s'ho mereix, de fet vull donar gràcies a totes les persones que han compartit aquest Erasmus amb mi, ells sí que s'ho mereixen de debò.
Ja fa uns deu dies que la gent ha començat a marxar, de fet, més de la meitat ja han tornat a casa i llavors és quan un se n'adona que la cosa s'acaba. Si m'haguès de quedar amb alguna cosa concreta d'aquesta estada, la veritat és que no sabria pas amb què quedar-me, preferiexo fer l'esforç de, tot hi el pas del temps, mirar de recordar a la majoria de la gent que va estar amb mi.
Abans de venir aquí a Suècia, un dia parlant amb una noia que havia estat d'Erasmus (també a Suècia) hem va dir "no voldràs tornar, ja ho veuràs" i jo vaig pensar "si no tens amics i a casa teva no t'estimen no és el meu problema", és conya, no vaig pensar això però si que no li vaig fer gaire cas. Ara que he pogut disfrutar d'aquesta experiència única, entenc aquests paraules, no és que un no vulgui tonar, però es fa difícil dir adéu a tanta gent amb la que has compartit tants bons moments.
Així doncs, crec que tot el que al cap i a la fi volia dir és gràcies; moltes gràcies
Moky, Jorge Ruggiero, Kamila, Ricardo, Anna, Anaïs, Ernesto, Armelle, Javi, Carole, Thibaut, Claudia, Jorge Calles, Cynthia, Paul, Gabi, Iva, Tat, Jenisse, Carlo Elia, Jennifer, Allen, Jessica, Diego, Karin, Miguel, Katie, Thomas, Kristina, Remi, Lisa, Malick, Luana, Manuel, Olga, Hector, Paula, Gregor, Radana, Xavi, Raquel, Jonas, Riikka, Martin, Rita, Tiéfaine, Sabine, Pierre, Sinem, Jon, Sofia, Valentia, Kuri, Virginia, Craig, Emilie, Alexis, Maria i Antonio.

"Passaran els anys i vindrà l'adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència"

Ens veiem aviat!

3 comentaris:

  1. Tots aquests noms estan molt bé, però espero que alguna hagi caigut, perquè sinó... mucho ruido y pocas nueces!!! Fins aviat trempat!!!! Hi ha ganes que tornis!!!

    ResponElimina
  2. Mes que un club Jordi de la vega. Gracias tambien muchachito even if for you it was quite painfull to play football against french players... ahaha

    Miss u my favourite catalan..

    ResponElimina
  3. Di fua jota!

    I really miss you and our football matches. I hope we can do it again!

    See you soon in Barcelona my friend!

    ResponElimina