...and I could not eat Surstromming!

I will never forget the day that I opened a can of Surstromming. First of all I am going to present the actor. Surstromming is a northern Swedish dish consisting of fermented Baltic herring. He is famous because of his smell, impossible to describe and impossible to bear.

I bought it when I was in Sweden and I brought here to share it with my family. The woman that sold me it advised me telling that if I lived in an apartment and I opened it there I will have problems with my neighbours so I had to open it in a garden, a forest, a field...outdoors and far from everybody (all that made me think about if this fish could be eaten without having to go to hospital after eating it). When I arrived in my house after the Erasmus I opened the package and I realised that the top date of consumption was over. Actually, this was not a real problem because I thought that it was impossible that the fish smelled worse, on the other side, what I decided in that moment is that I will not eat it (but I wanted to open).

To carry out the great achievement (open the can) I went with my brother and a friend of him who had been living in Denmark for four years and he knew Surstromming too. I had some problems to open the can (it was so hard) and I only was capable to make a small hole, and from this hole came out as a bullet a jet of liquid. After 3 seconds of opened it I realised that I could not stand the smell, it was horrible, and I tried to finish rapidly the opening of the can but It was impossible with my tool so I tried others ways to open the can but it was impossible too.

Finally, following the advices of my brother and his friend I threw the can of Surstromming in the rubbish (I could not open the can, I did not know how to face up the smell... but the main reason was that the top date of consumption was over, if not I would have tried to open the can and maybe eat it).

Some days later I explained it to a Swedish friend and she told me that Surstromming is unbelievable good; according to me it smelled unbelievable bad although after thinking about it I decided that one day I would like to taste Surstromming in normal conditions with the instructions and the company of a Swedish friend.

A curious journey

Last Saturday I had the luck to be in the first concert of Billie the Vision & the dancers that they did in Catalonia (the concert was in Barcelona). The concert took place in the old factory of Estrella Damm (one of most famous beers in Spain), an strange chance. I told this because this group has become famous in Catalonia because Estrella Damm used a song of them (Summercat) to make the summer advertisement of his beer, which was filmed in Formentera (island near Mallorca). Because of this the group Billie the Vision and the Dancers has become very famous (Formentera too, but the difference is that before this advertisement people knew Formentera, not the same with Billie the Vision).

So, last Saturday Catalonia and Sweden met in these concert (the groups that played were Manel, Billie the Vision and The Hives), and it was great, a magic night during the major parties of Barcelona.

I would like to focus on Billie the Vision's Concert. It was full of people and 99% of them only knew the song Summercat (the advertisement song) although from the first second everybody give all the strength to Billie the Vision. I think that was around 9 o'clock P.M. That Lars Linquist (the singer) and his band appeared on the stage; he wore a shirt with the shield of Barça, with this action and after speaking about Zlatan he putted all the people in his pocket. They began with the song Groovy, good song of the last CD and was after 6 or 7 songs that they played Summercat; you cannot imagine how people got mad when they began the song, so this song was the favourite of the majority of people and one of the main reasons why all that people were there. After this song began the best part of the concert with others famous song as A men from Argentina, Overdosing with you, I've been having some strange dreams, I saw you on the TV. To finish the concert they chose Vamos a Besarnos, yes, good election to finish the performance.

It was strange a thing that happened to me during the concert; when they played the song Stay awake I remember that for some seconds I was in Stockholm, in Riksten, Gamla Stan, Slussen, Bjorkulla, in the square next to Medborgaplatsen, Sergels Torg, in the Old airport near my Swedish house, sitting on the terrace of Herman's... I was in all this places with my erasmus friends. The best moment of the night was that and I have to give the thanks to Billie the Vision and the dancers, they brought me for moments to my life in Sweden with the people that shared this experience with me.

Tack sa mycket and vi ses snart but this time I wish we meet in Sweden.

El Barça de les 6 Copes

Ara que ja en portem 5 (de moment) molta gent a batejat aquest Barça com el Barça de les 5 copes. Molts de nosaltres no ho recordem, i de ben segur que serà perquè encara no havíem nascut que ja hi va haver un Barça de les 5 copes, aquell Barça de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Diuen els qui el van veure jugar que Kubala no va ser només un jugador que jugava bé al futbol, diuen que va ser el jugador que va portar el Barça a primera línia a més de ser el que va portar “la rosca” en el futbol d’aquí. També diuen que va ser el culpable que el Barça hagués de construir un camp més gran, l’actual Camp Nou.

50 anys més tard hem passat a parlar de Leo Messi, un jugador que com “Laszy”, no en tinc cap dubte que serà recordat com un dels millors de la història del futbol. Aquest Barça de Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta Puyol, Eto’o... ens a portat a la glòria una altra vegada i ha fet del Barça el millor equip del món, i potser un dels millors de la història del futbol. La gràcia de tot això és que molts dels jugadors del primer equip són de la mateixa cantera, una mostra de la bona feina que es fa a Can Barça.

Ara li diuen el Barça de les 5 copes però no serà per gaire temps. El Barça de les 5 copes és el de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón mentre que el Barça de Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Valdès (i Eto’o) serà el Barça de les sis copes.

Diuen que Messi va firmar venir al Barça en un tovalló de paper i bé també diuen que un pintor hi va fer un dibuix per pagar un sopar en un restaurant de París, i que quan l’amo del restaurant li va demanar que li signés el dibuix, el pintor li va contestar: t’estic pagant el sopar, no comprant el restaurant. De ben segur que aquell dia en Leo no sabia pas que seria l’ídol de tot un país, això sí, sort que ell sí que el va signar.

Visca els nuvis!!

Resulta que l'altre dia en Francesc (el meu germà) i la Maite es van casar, i a mi, com a bon padrí, hem va tocar fer el vers. Aquí teniu el que jo i els meus pocs coneixements poètics vam poder fer per a l'ocasió; malgrat tot, crec que va agradar. Aviam com ho veieu vós...i per cert, que bé que va anar el casament!

Quan els llums s'apaguin

Segur que l'enginy d'en Sabina

potser la tendresa de Martí i Pol

o tanmateix els mots de Lluís Llach,

farien molt millor aquest poema

Mai vaig guanyar els jocs florals de Bell-lloc del pla,

bé l'últim any sí que vaig guanyar,

i va ser amb un poema del meu germà,

però us puc dir que això no tornarà a passar

Avui en Frank i la Maite és casen

de dos passen a ser un

neix una nova família,

la bayé-domingo ja la tenim aquí

Aquesta nit de 31 de juliol,

farem tots que sigui la més llarga de l'any,

com un viatge al centre de l'univers,

un bitllet gratuït per anar al cel i tornar

I quan els llums s'apaguin,

qui cregui que tot s'ha acabat,

de ben segur estarà ben equivocat,

si només haurà fet que començar

A reveure, nos vemos pronto, see you soon,

ci vediamo presto, i per si alguna sueca ens està escoltant,

vi ses snart!

Finalment, recordeu l'eco del poeta:

Caminantes no hay camino,

haréis camino al andar

Molta sort, que tingueu molta sort.

Vi ses snart i Barcelona Zlatan!

Avui he entrat a la Viquipèdia hi he vist que Zlatan Ibrahimovic jugava amb el Futbol Club Barcelona, crec que encara no està tot fet però tot sembla que a les pròximes hores es farà oficial.

No només pensava parlar d'aquest fantàstic jugador suec sinó que m'agradaria parlar de com està fitxant el Barça aquest any. Crec que podríem dir que la tècnica del Barça alhora de fitxar és la de “si senyor, amb dos collons”, ja que sap negociar i no paga el que li demanen a les primeres de canvi, cosa que altres clubs si que fan (sí sí, estic parlant del Madrid), però no només és això.

Mireu que ha passat aquest últim mes: Volem fitxar a Filipe Luis i paguem això, però resulta que Lendoiro demanava més diners fins al punt de no voler cedir ni un cèntim, i llavors...cap problema! Fitxem a Maxwell (que per cert ens ha costat la meitat del que oferia el Barça per Filipe). Ara he vist el mateix alhora de fitxar un davanter. Volem a Villa i paguem 40 quilos; bé, aquí el problema es que no sabien amb qui havien de negociar (que si amb Llorente, que si Soriano, alguns deien que Bancaja....potser fins i tot amb Camps, ara que aquest ja té prous problemes), i res que els hi van dir que en volien 45, i el Barça i Villa insistint i els altres que no, així que no ens emprenyarem pas: Ibra, vine cap aquí! Us donem 45 milions, Eto'o i us lloguem els serveis del fantàstic Helb. La cosa estava quasi feta, i que passa després? Que el nou camp de l'Espanyol s'ensorra (és conya però quina llàstima que sigui conya!) que surt Eto'o i la lïa, i diu que vol uns 5 milions per marxar del Barça, i que fa el Barça? Si senyor amb dos collons el Barça li diu que no, i que encara que s'hagin de deixar més pasta ells fitxaran igualment Zlatan i ell es quedarà al Barça. El Barça pagarà 75 milions pel suec i Eto'o es fotrà. Al final però surt l'Inter i diu que ja la pagarà ell la prima, que al final resulta ser prop de uns 10 milions. Ens els dos primers casos l'avarícia d'alguns presidents acaben sempre perjudicant als jugadors.

Ojo (podria dir ull però m'agrada dir ojo) amb aquesta última operació. Aquí tant el Barça com l'Inter hi han sortit guanyat, i bastant, i com pot ser? Bé, l'Inter hi ha sortit guanyant perquè ha aconseguit un dels millors davanters del món, com és Eto'o, i a més li han donat 45 milions, suficient per fitxar un jugador de primera categoria (lo de Helb no compta). El Barça hi ha sortit guanyant també perquè ha pagat només 45 milions per Ibrahimovic, un jugador que pot ser millor que Eto'o. No pots dir que el Barça ha pagat 75 milions perquè a Eto'o no te'l podies vendre a ningú més i te l'havies de treure de sobre així que dir que el Barça ha pagat 75 quilos no seria correcte. A més el Barça s'ha tret un problema com és Eto'o, que ja no sabien on posar-lo. Pel que fa Hleb, ens fa un favor el fet que foti el camp un any, és bo, però en el Barça jugaria poc.

La meva pregunta al final és, com és que et vols treure de sobre com sigui un tio que et fa 30 gols per temporada? Per un problema de feeling? AL LORO, que no me os embauquen! Aquí no crec que hi hagi un problema de feeling, més aviat deu ser que l'Eto'o és més fill de puta del que tots ens pensem. Tant de bo sortís un dia en Guardiola i digues allò que un dia va dir Gaspart: “Algun dia us ho explicaré tot”