Resulta que l'altre dia en Francesc (el meu germà) i la Maite es van casar, i a mi, com a bon padrí, hem va tocar fer el vers. Aquí teniu el que jo i els meus pocs coneixements poètics vam poder fer per a l'ocasió; malgrat tot, crec que va agradar. Aviam com ho veieu vós...i per cert, que bé que va anar el casament!
Quan els llums s'apaguin
Segur que l'enginy d'en Sabina
potser la tendresa de Martí i Pol
o tanmateix els mots de Lluís Llach,
farien molt millor aquest poema
Mai vaig guanyar els jocs florals de Bell-lloc del pla,
bé l'últim any sí que vaig guanyar,
i va ser amb un poema del meu germà,
però us puc dir que això no tornarà a passar
Avui en Frank i la Maite és casen
de dos passen a ser un
neix una nova família,
la bayé-domingo ja la tenim aquí
Aquesta nit de 31 de juliol,
farem tots que sigui la més llarga de l'any,
com un viatge al centre de l'univers,
un bitllet gratuït per anar al cel i tornar
I quan els llums s'apaguin,
qui cregui que tot s'ha acabat,
de ben segur estarà ben equivocat,
si només haurà fet que començar
A reveure, nos vemos pronto, see you soon,
ci vediamo presto, i per si alguna sueca ens està escoltant,
vi ses snart!
Finalment, recordeu l'eco del poeta:
Caminantes no hay camino,
haréis camino al andar
Molta sort, que tingueu molta sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada