El Barça de les 6 Copes

Ara que ja en portem 5 (de moment) molta gent a batejat aquest Barça com el Barça de les 5 copes. Molts de nosaltres no ho recordem, i de ben segur que serà perquè encara no havíem nascut que ja hi va haver un Barça de les 5 copes, aquell Barça de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Diuen els qui el van veure jugar que Kubala no va ser només un jugador que jugava bé al futbol, diuen que va ser el jugador que va portar el Barça a primera línia a més de ser el que va portar “la rosca” en el futbol d’aquí. També diuen que va ser el culpable que el Barça hagués de construir un camp més gran, l’actual Camp Nou.

50 anys més tard hem passat a parlar de Leo Messi, un jugador que com “Laszy”, no en tinc cap dubte que serà recordat com un dels millors de la història del futbol. Aquest Barça de Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta Puyol, Eto’o... ens a portat a la glòria una altra vegada i ha fet del Barça el millor equip del món, i potser un dels millors de la història del futbol. La gràcia de tot això és que molts dels jugadors del primer equip són de la mateixa cantera, una mostra de la bona feina que es fa a Can Barça.

Ara li diuen el Barça de les 5 copes però no serà per gaire temps. El Barça de les 5 copes és el de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón mentre que el Barça de Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Valdès (i Eto’o) serà el Barça de les sis copes.

Diuen que Messi va firmar venir al Barça en un tovalló de paper i bé també diuen que un pintor hi va fer un dibuix per pagar un sopar en un restaurant de París, i que quan l’amo del restaurant li va demanar que li signés el dibuix, el pintor li va contestar: t’estic pagant el sopar, no comprant el restaurant. De ben segur que aquell dia en Leo no sabia pas que seria l’ídol de tot un país, això sí, sort que ell sí que el va signar.

Visca els nuvis!!

Resulta que l'altre dia en Francesc (el meu germà) i la Maite es van casar, i a mi, com a bon padrí, hem va tocar fer el vers. Aquí teniu el que jo i els meus pocs coneixements poètics vam poder fer per a l'ocasió; malgrat tot, crec que va agradar. Aviam com ho veieu vós...i per cert, que bé que va anar el casament!

Quan els llums s'apaguin

Segur que l'enginy d'en Sabina

potser la tendresa de Martí i Pol

o tanmateix els mots de Lluís Llach,

farien molt millor aquest poema

Mai vaig guanyar els jocs florals de Bell-lloc del pla,

bé l'últim any sí que vaig guanyar,

i va ser amb un poema del meu germà,

però us puc dir que això no tornarà a passar

Avui en Frank i la Maite és casen

de dos passen a ser un

neix una nova família,

la bayé-domingo ja la tenim aquí

Aquesta nit de 31 de juliol,

farem tots que sigui la més llarga de l'any,

com un viatge al centre de l'univers,

un bitllet gratuït per anar al cel i tornar

I quan els llums s'apaguin,

qui cregui que tot s'ha acabat,

de ben segur estarà ben equivocat,

si només haurà fet que començar

A reveure, nos vemos pronto, see you soon,

ci vediamo presto, i per si alguna sueca ens està escoltant,

vi ses snart!

Finalment, recordeu l'eco del poeta:

Caminantes no hay camino,

haréis camino al andar

Molta sort, que tingueu molta sort.